Desastre de cap de setmana!

Desastre de cap de setmana!

Bones Caqueros!!!

Quin desastre de cap de setmana... recordeu que demanava informació a en Busquets per anar a Ordesa (Rabadà i Ravier)? Doncs els meus companys de cordada van decidir en l'últim moment de canviar els plans... res d'Ordesa que està massa lluny... cap a Cavallers!! A fer què? Tant és, allí també hi ha mil vies precioses!

Així que divendres, en Roger, en Roca, en Juanillo i una servidora vam sortir d'Igualada per fer carretera cap a Cavallers. Vam sopar tot i tentejant quines vies faríem el cap de setmana... i vam esmorzar seguint amb el mateix tema (a en Roca i a mi tant ens era, teníem clar que no faríem pas nosaltres els llargs xungos, així que els altres decidissin).Al final, a les 12h ens plantàvem a peu de via de la Game Over (1000 metres). Si gent, massa tard i masses metres a recòrrer... així que quan una servidora havia arribat a la primera reunió, el segon de cordada va pujar per dir-me que no tindríem temps, que millor canviar de via. Bé, no passa res...

Es decideix que anem a fer la Laura. Faig el primer llarg de V i cap problema... en Juanillo fa el segon de 6b i... collons quina xemeneia més rara!!! Quan una servidora arriba a la reunió (després de posar un peu en un bagueto, seguit d'un pas de peu-xapa + un A0), es troba que la cordada del davant (Roger i Roca) te problemes... hi ha un friend que no surt... i el meu company de cordada no està massa motivat... comença l'agobio... que si no val la pena estar aquí penjats esperant... que podríem estar escalant qualsevol altre via... i la pregunta més repetida el cap de setmana: ens baixem? Brrrr... vale, cap problema, tu decideixes (ja que ets qui ha de tirar el següent llarg de 6c)... brrr... cap a baix! (en Roger i en Roca aconsegueixen treure el friend al cap de 10 minuts i segueixen fent via). Així que en Juanillo i jo acabem fent unes vies de dos llargs del costat de slap (de les que no recordo ni el nom)... una era 6b i V i l'altre 6a i 6b. No estaven pas malament, però no era el que jo esperava del dissabte... bé, tranqui Raquel, que demà serà un altre dia!!!

Un altre puto dia!!! Ens llevem amb pluja... vale, no passa res, anem cap a baix que sembla que allí està el cel més obert... cap a Sopeira (Escales). Sembla que l'hem encertat! En Juanillo i jo anem a fer la Sobaos Pasiegos (V-V-V-6a) i els altres un diedre preciós vermell que hi ha força més a la dreta que la nostra. Comença en Juanillo... comença a tronar i a llampegar... en Juanillo arriba  a la reunió... es fot a ploure amb ganes... en Juanillo m'està dient alguna cosa que no entenc... suposo que serà que ha fet reunió... nooooo, m'està dien que baixa!!! Vale, no passa res Raquel, és normal, està plovent a bots i barrals, està la roca xopa...inclemències del temps... brrrr... miro a la dreta... collons, la via d'en roger i en Roca és ben seca, ells segueixen a munt! Tindran sort aquest parell...!!! 

Al cap d'uns 45 minuts ja no plou i la roca és seca (ja són les 14.30h), en Roger i en Roca arriben al cotxe amb un somriure d'orella a orella, la seva via era preciosa... quina enveja!!!  I ara què fem? Ei nois, que jo vull escalar!!!

Per fi, en Juanillo en Roger i jo anem a fer la Scooby-Doo (en Roca es queda per fer fotos), que te tres llargs: V-V+-6b. Cal baixar les escales fins trobar un paravolt a uns 4 metres de les escales, baixant a mà esquerra. Allí muntem reunió en el pasamans de les escales i flanquejo fins al paravolt. Miro a munt: fisura. I els altres paravolts? Collons, recollons, tot el llarg net, i jo amb un simple joc de tascons al boudrier... vale Raquel, tranqui que és cinquè... ostres, quina por nois!! I jo d'un tascó posat per mi no em baixo ni boja... no volies escalar? doncs cap a munt, quin remei... i a posar els tascons amb més mala hòstia que mai, ben entasconats!!.... Per fi veig la reunió a uns 10 metres... bufa, sembla que la musculatura comença a relaxar-se i el nus que tenia a la gola a baixar... va, un parell de tasconets més i ja hi soc! Per fi: Reunióóóóó!!! Els dos següents llargs els va fer en Roger. Es tracta de dos llargs de placa, amb els paravolts a uns 5 metres un de l'altre i sense massa possiblitat de posar-hi res. Arribats a la R3, som en una feixa,on cal caminar cap a l'esquerre (mirant la paret) fins a una instal·lació antiga d la presa on hi ha varies vagues. d'allí rapelem (amb una corda de 60m arribes).

I després cap a casa... sense masses somriures ni subidons... suposo que és el que te l'escalada, no? Uns dies en reps el millor i i d'altres esperes el millor i no trobes res... bé, res res no, que almenys puc dir que he fet pràctiques de com abandonar una via... cal ser positiu, no?

A veure el proper cap de setmana!!